Com es classifiquen els nutrients?

Què són els nutrients?

Són els diferents components dels aliments i són les proteïnes, els hidrats de carboni, els greixos, les vitamines i minerals. Ens donen l'energia i el suport plàstic necessaris per al creixement, desenvolupament i manteniment de la vida.

- Les proteïnes.els aminoàcids són les unitats bàsiques de les proteïnes. vuit d'aquests vint aminoàcids són considerats essencials (imprescindibles) per l'organisme i han de ser ingerits a través de la dieta perquè no es poden obtenir de cap altre forma. 

Perquè necessitem menjar proteïnes? són nutrients molt importants per al funcionament correcte de l’organisme. Formen el 20% de l'estructura corporal humana i intervenen en moltes activitats, totes fonamentals, des del funcionament del cervell fins a la formació de les defenses. Estan constituïdes per cadenes llargues d’aminoàcids,

- Els glúcids.també dits hidrats de carboni, carbohidrats sucres… són components formats per carboni, hidrogen i oxigen.   La principal funció dels glúcids és aportar energia a l'organisme. De tots els nutrients que puguin ser utilitzats per obtenir energia, els glúcids són els que produeixen una combustió més neta dins les nostres cèl·lules i els que deixen menys residus en l'organisme.

- Els lípids. Són nutrients bàsics. s'utilitzen sobretot per aportar energia a l'organisme, però també són imprescindibles per a altres funcions com l'absorció d'algunes vitamines (les liposolubles), la síntesi d'hormones i com a material aïllant i de recobriment d'òrgans interns. També formen part de les membranes cel·lulars i de les beines que envolten els nervis. Són presents en els olis vegetals (oliva, blat de moro, gira-sol, cacauet...) rics en àcids grassos insaturats, i en els greixos animals ( cansalada, mantega, llard de porc...) rics en àcids grassos saturats. Els greixos dels peixos contenen majoritàriament àcids grassos insaturats.

- Les vitamines. són substàncies orgàniques imprescindibles en els processos metabòlics que tenen lloc en la nutrició dels éssers vius. No aporten energia, ja que no s’utilitzen com a combustible, però sense elles l’organisme no és capaç d’aprofitar els elements constructius i energètics subministrats per l’alimentació. 
Vitamines liposolubles: A,E,D i K 
Vitamines hidrosolubles: grup B ( B1,B2,B3,B5,B6,B8,B9,B12) i vitamina C

- I els minerals, per a què serveixen? el nostr cos conté uns 20 minerals, elements inòrganics, que actuen com reguladors de processos metabòlics o formant part de les seves extructures. La majoria d'ells són abundants en quasi tots els aliments, però s'han de tenir en compte les necessitats diàries de cadascun d'ells a l'hora de planificar la nostra dieta.

- L’ aigua, tot i que no la podem considerar un nutrient bàsic, és l’element majoritari del nostre organisme i és imprescindible per a la vida. Sense aigua no podem viure!.

Els nutrients realitzen bàsicament tres funcions, dins el nostre cos:

- Funció energètica: alguns nutrients es reserven per a produir energia. És el cas dels glúcids, principal combustible de les nostres cèl·lules. La glucosa és la molècula que utilitzen les cèl·lules en la respiració cel·lular (la reacció de combustió oxidativa que té lloc dins el mitocondri que proporciona energia). Els lípids també tenen una funció energètica de reserva.

- Funció plàstica: els nutrients són els elements que s’utilitzen per fabricar i reparar les pròpies estructures. Les proteïnes

- Funció reguladora: alguns nutrients, com vitamines, sals minerals, tenen una important funció en la regulació de moltes reaccions metabòliques.

Els nutrients

Els humans necessitem incorporar amb la nostra dieta una sèrie de nutrients que considerem bàsics. Són els glúcids, les proteïnes, els lípids, les vitamines, les sals minerals i l’aigua.

Com es classifiquen els aliments?

- La roda dels aliments és un esquema que classifica els aliments en set grups. La roda dels aliments, ara dividida en sis grups d’aliments.

Els aliments

Són productes orgànics d’origen agrícola, ramader o industrial, el consum dels quals proporciona a l’organisme, els nutrients necessaris per poder dur a terme la funció de nutrició. Els aliments (sòlids i líquids) són habitualment barreges molt complexes de nombrosos nutrients Cap aliment, per si sol, aporta tots els nutrients que necessitem. Només la llet materna, i en una etapa concreta de l’ésser humà (infant lactant), és un aliment complet.

Introducció

El nostre cos, a l’igual que la resta d’éssers vius, necessita incorporar matèria i energia.

- Necessitem matèria per créixer, però també per reciclar les cèl·lules del nostre cos (les cèl·lules mortes de la pell es substitueixen cada dos mesos, els glòbuls vermells de la sang es renoven en quatre mesos,…). Les nostres cèl·lules estan contínuament reparant i fabricant.

- Necessitem energia per garantir la supervivència del nostre cos: les activitats vitals gasten energia! Però també per mantenir la temperatura constant (un termòstat la fixa al voltant dels 37ºC) i per realitzar les activitats quotidianes, aquelles que fem normalment al llarg del dia.

Aquesta funció rep el nom de nutrició i per portar-la a terme el nostre cos compta amb uns aparells que treballen coordinats i relacionats: l’aparell digestiu, l’aparell circulatori, respiratori i excretor. 

Els aliments ens aporten els nutrients que ens proporcionen la matèria i l’energia que ens fan falta per viure .

Neteja i tipus de tall (verdures, hortalisses i fruites)

En aquesta secció veurem com realitzar els talls més comuns i no tant comuns que podem fer a casa.
Els talls de verdures, fruites, carns i altres productes alimentaris, seran diferents depenent de l'ús que li donem: 

- Per diferenciar els plats, amb els mateixos ingredients.

- Per reduir temps de cocció (quant més petits, menys cocció).

- Per donar originalitat i decoració als plats.

Tipus de talls més comuns en hortalisses i verdures:

-Tall paisana; consisteix en fer daus de 1 a 1,5cm d'amplada. Es fa amb patates, carbassó, tomàquets, pastanagues, entre d'altres. Es pot utilitzar per truites o per guarnir.
- Tall juliana; es realitza fent unes tires fines d'uns 5cm de llargada. S'aplica en cebes, porros, apis, mongeta verda. S'utilitza en sopes i amanides.
- Tall brounoise; es fa servir en hortalisses tallades de 1 a 3mm de costat. Depenent del tipus de hortalisses. Normalment s'utilitza aquest tall per després agafar totes les tires i passar-lis el ganivet per picar-les. S'aplica amb all, ceba, porro, pastanaga i altres. Generalment s'utilitza en sofregits i saltejats.
- Tornejat; aquest tall deixa l'hortalissa amb forma ovalada. Per exemple, tallem la patata en un cub i després es tallen les 4 cantonades deixant-la en forma ovalada. S'aplica en a pastanaga, patata i carbassó. Es fa servir per coure, blanquejar, sempre com a guarnició.
- Dent d'all; consisteix en utilitzar el tornejat i a la vegada tallant a quarts i suavitzant les puntes. S'utilitza principalment com a guarnició.

- Tall bastó; és la típica patata fregida. Pot ser, llarga i quadrada, o la més comuna, llarga i rectangular.

- Tall en quarts; tracta de tallar les hortalisses en quarts de forma longitudinal. S'utilitza en la pastanaga, carbassó, escarxofa. Normalment es fa servir per saltejats i coccions.