Com es classifiquen els aliments?

- La roda dels aliments és un esquema que classifica els aliments en set grups. La roda dels aliments, ara dividida en sis grups d’aliments.

Els aliments

Són productes orgànics d’origen agrícola, ramader o industrial, el consum dels quals proporciona a l’organisme, els nutrients necessaris per poder dur a terme la funció de nutrició. Els aliments (sòlids i líquids) són habitualment barreges molt complexes de nombrosos nutrients Cap aliment, per si sol, aporta tots els nutrients que necessitem. Només la llet materna, i en una etapa concreta de l’ésser humà (infant lactant), és un aliment complet.

Introducció

El nostre cos, a l’igual que la resta d’éssers vius, necessita incorporar matèria i energia.

- Necessitem matèria per créixer, però també per reciclar les cèl·lules del nostre cos (les cèl·lules mortes de la pell es substitueixen cada dos mesos, els glòbuls vermells de la sang es renoven en quatre mesos,…). Les nostres cèl·lules estan contínuament reparant i fabricant.

- Necessitem energia per garantir la supervivència del nostre cos: les activitats vitals gasten energia! Però també per mantenir la temperatura constant (un termòstat la fixa al voltant dels 37ºC) i per realitzar les activitats quotidianes, aquelles que fem normalment al llarg del dia.

Aquesta funció rep el nom de nutrició i per portar-la a terme el nostre cos compta amb uns aparells que treballen coordinats i relacionats: l’aparell digestiu, l’aparell circulatori, respiratori i excretor. 

Els aliments ens aporten els nutrients que ens proporcionen la matèria i l’energia que ens fan falta per viure .

Neteja i tipus de tall (verdures, hortalisses i fruites)

En aquesta secció veurem com realitzar els talls més comuns i no tant comuns que podem fer a casa.
Els talls de verdures, fruites, carns i altres productes alimentaris, seran diferents depenent de l'ús que li donem: 

- Per diferenciar els plats, amb els mateixos ingredients.

- Per reduir temps de cocció (quant més petits, menys cocció).

- Per donar originalitat i decoració als plats.

Tipus de talls més comuns en hortalisses i verdures:

-Tall paisana; consisteix en fer daus de 1 a 1,5cm d'amplada. Es fa amb patates, carbassó, tomàquets, pastanagues, entre d'altres. Es pot utilitzar per truites o per guarnir.
- Tall juliana; es realitza fent unes tires fines d'uns 5cm de llargada. S'aplica en cebes, porros, apis, mongeta verda. S'utilitza en sopes i amanides.
- Tall brounoise; es fa servir en hortalisses tallades de 1 a 3mm de costat. Depenent del tipus de hortalisses. Normalment s'utilitza aquest tall per després agafar totes les tires i passar-lis el ganivet per picar-les. S'aplica amb all, ceba, porro, pastanaga i altres. Generalment s'utilitza en sofregits i saltejats.
- Tornejat; aquest tall deixa l'hortalissa amb forma ovalada. Per exemple, tallem la patata en un cub i després es tallen les 4 cantonades deixant-la en forma ovalada. S'aplica en a pastanaga, patata i carbassó. Es fa servir per coure, blanquejar, sempre com a guarnició.
- Dent d'all; consisteix en utilitzar el tornejat i a la vegada tallant a quarts i suavitzant les puntes. S'utilitza principalment com a guarnició.

- Tall bastó; és la típica patata fregida. Pot ser, llarga i quadrada, o la més comuna, llarga i rectangular.

- Tall en quarts; tracta de tallar les hortalisses en quarts de forma longitudinal. S'utilitza en la pastanaga, carbassó, escarxofa. Normalment es fa servir per saltejats i coccions.

Consum responsable

El consum de productes i serveis és un dels trets característics de totes les societats. Però la tendència al consum excessiu i inconscient té com a conseqüències que acumulem productes innecessaris, que degradem el medi i que impulsem una mena de comerç que no respecta les relacions equitables entre el nord i el sud.

Com a resposta individual o col·lectiva al consumisme desmesurat de les societats occidentals han nascut iniciatives ciutadanes que promouen un consum responsable i ètic basat en la sostenibilitat i en el respecte a la justícia social i el medi.

Consum responsable vol dir:

- Ésser conscient de les conseqüències ecològiques, econòmiques i socials de les nostres compres.

- Saber que hi ha darrere dels productes que consumimi.

- Reflexionar abans d'adquirir qualsevol cosa i fer un ús racional dels serveis que tenim a disposició.

- Comprar només quan ho necessitem.

- Reciclar tant com puguem.

- Racionalitzar l'ús de l'aigua i l'electricitat domèstica. 

- Consumir productes de l'agricultura biològica.

- Regir-nos per un criteri de proximitat: com més a prop s'hagi produï o elaborat el bé de consum, més fomentarem l'economia local i s'haura fet servir menys energia contaminant per fer-nos arribar el producte.

- Practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora. 
Aquestes són algunes de les bones pràctiques associades al consum responsable. 

Preguntes sobre nutrició

Què són els nutrients essencials? Són uns compostos, dels aliments, que poden ser utilitzats per l'organisme per a una varietat de processos vitals.

En funció de la proporció en què apareixen en els aliments, es classifiquen:

- Macronutrients: Es troben en major proporció en els aliments. Formats per molècules que s’han de fragmentar en altres més petites per poder absorbir-se. Són glúcids, lípids i proteïnes.

- Micronutrients: Existeixen en proporcions minúscules en els aliments. Ho són les vitamines i els minerals.

Per què l'aigua no es considera estrictament com un nutrient? Perquè transporta els nutrients i ajuda a fer la seva digestió, a més és necessita per: respirar, eliminar residus, veure o regular la temperatura corporal. És vital i essencial per mantenir la vida.

Quins nutrients exerceixen una funció eminentment reguladora? Hortalisses, verdures i fruites.

Què són els aminoàcids essencials? Són aquells que no poden ser sintetitzats pels nostre organisme, i que per tant han de ser ingerits en la nostra dieta. L'essencialitat nutricional és característica de l'espècie, i no pas del nutrient. També es considera essencial un aminoàcid quan el cos no pot sintetitzar el seu cetoàcid.

De quin tipus de vitamines –les liposolubles o les hidrosolubles– es pot mantenir una reserva en l'organisme i estar un temps sense prendre-les? Les vitamines liposolubles: Es dissolen en greix i no en aigua. S'emmagatzemen en el fetge i en el teixit gras. Són les vitamines A, D, I i K.

De quin tres maneres l'organisme obté l'aigua que necessita? Mitjançant la ingestió de líquids. A través dels aliments de la dieta. A través de les reaccions químiques que succeeixen a l'interior de l'organisme.

Para què ens serveixen les quilocalories en dietètica? S'utilitza la quilocaloria com a unitat estàndard (1 quilocaloria = kcal = 1.000 calories). Mesuren la quantitat d'energia que proporciona un aliment.

Inconvenients de la llet de soja

Hem dit que la soja conté els aminoàcids essencials, però no els te en cantitats adequades, pel que les seves proteïnes no son de bona qualitat. 

Casi tota la soja que trobem en productes com en la llet de soja, tenen l'origen en cultius transgènics, res saludables. 
En ser conrea de forma massiva i amb químics, han de modificar-la genèticament perquè pugui aguantar els tractaments amb pesticides i de més químics. Això es tradueix en un empitjorament de la qualitat de la soja, que esta contaminada i ens contaminem nosaltres.